Navega per la categoria

Endoafrica

Nil

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de març de 2021

El riu Nil és el riu més gran d’Àfrica. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d’Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s’inicia a la regió dels Grans Llacs d’Àfrica central, mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia

El riu Nil Blanc és el riu que dóna origen al riu Nil quan conflueix a Khartum amb el Nil Blau. Per a molts geògrafs, no es tracta pas d’un riu sinó d’un tram del Nil que quan passa pel Sudan rep el nom de Nil Blanc. En sentit estricte, Nil Blanc es refereix al riu format al llac No, a la confluència dels rius Bahr al Jabal i Bahr el Ghazal. En sentit ampli, Nil Blanc es refereix als aproximadament 3.700 quilòmetres de riu que drenen des del llac Victòria al Nil Blanc pròpiament dit. La seva conca és d’1.849.988 km² i el seu cabal mitjà de 897 m3⋅s-1

Els estats per on passa o d’on vénen les seves fonts són: Sudan, Uganda, Burundi, Ruanda, Tanzània, Kenya (pel llac Victòria) i la República Democràtica del Congo (pel llac Albert).

El Nil Blau és un riu de 1.783 km de llargària que desaigua al Nil, a la ciutat de Khartum. Neix al llac Tana, a Etiòpia, amb el nom d’Abbai i corre cap al nord per Etiòpia i Sudan. El Nil Blau neix al llac Tana, de 2.156 km2, localitzat a l’altiplà nord d’Amhara, a 1.778 m d’altitud.

En aquest llac, hi conflueixen uns 50 rius menors que es barregen en les seues aigües. Al més gran d’eixos tributaris, els etíops l’anomenen Abbai Wenz (“riu gran”) o, comunament, Abbai (አባይ en idioma amhàric). Afirmen que és el vertader Nil Blau. Neix en un petit bosc d’arbres que s’eleven en un prat de brossa baixa, en un lloc on les aigües surten de terra bombollejant, i constitueixen unes deus ocultes entre la vegetació

A uns 32 km del llac Tana, cap al sud-est, a l’altiplà etíop, hi ha les cascades del Nil Blau, també anomenades Tis Abbai, que en la llengua local significa “aigua fumejant”. En aqueix lloc, hi ha una petita central hidroelèctrica. Des d’eix punt, ja es pot anomenar el riu pròpiament, sense cap dubte, Nil Blau. A part de l’existència d’eixa modesta central hidroelèctrica, els etíops no exploten les aigües del Nil, ni per a obtindre energia, ni per a conreus de regadiu

El riu Nil és un dels més importants del món, i és un dels rius gràcies als quals a Egipte es poden plantar arbres en zones que, sense aquests, serien desert. Després del seu recorregut per terres etíops, el Nil Blau arriba a Khartum, capital del Sudan, on es fusiona amb el Nil Blanc. Junts, els dos rius conformen el Nil pròpiament dit. Les inundacions anuals del Nil es deuen en gran part al Nil Blau, que ofereix al llarg de l’any moltes variacions en el seu cabal. En la confluència a Khartum de les dues branques del Nil, (Nil Blau i Nil Blanc), el Nil Blau aporta poc més d’un 30% de l’aigua (en èpoques de pluges al massís etíop, molt més que això, cosa que genera les crescudes del Nil), mentre que el Nil blanc aporta el quasi 70% restant.

Unió Africana

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de març de 2021

La Unió Africana (pel seu acrònim: UA) és una unió política formada per 55 Estats africans, té com a objectius la promoció de la unitat i la solidaritat entre els seus membres, l’eliminació dels vestigis de el període colonial, coordinar la cooperació per al desenvolupament, salvaguardar la sobirania i promoure la cooperació internacional en el marc de l’Organització de les Nacions Unides (ONU)

La UA es va crear el 26 de maig de 2001 a Addis Abeba i va començar a funcionar el 9 de juliol de 2002 a Durban (Sud-àfrica),  reemplaçant a l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). Les decisions més importants de la UA són preses per l’Assemblea de la Unió Africana, una reunió semestral de caps d’Estat i de govern dels seus estats membres. El secretariat de la UA, la Comissió de la Unió Africana, té la seu a Addis Abeba, capital d’Etiòpia

La Unió Africana és membre observador de l’ONU

El Departament de Pau i Seguretat és l’encarregat de dur a terme els objectius d’aconseguir pau, seguretat i estabilitat de la Unió Africana (UA), en el seu article 4 (h): “el dret d’intervenció en un estat membre després una decisió de l’assemblea en relació amb circumstàncies greus, concretament: crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat “.

Així, un dels objectius principals de la UA és la de promoure “la pau, la seguretat i l’estabilitat en el continent” (Protocol sobre la creació d’el Consell de Pau i Seguretat de la UA aprovat a Durban, Sud-àfrica, al juliol de 2002). Per això compta amb diversos pilars que conformen l’anomenada Arquitectura de Pau i Seguretat. El pilar principal és un Consell de Pau i Seguretat, a imatge i semblança del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, però amb tots els seus 15 estats membres electes cada 2 o 3 anys. El Consell és l’òrgan competent per desplegar missions que, al seu torn, les ha de portar a terme per la Força Africana de Reserva, una reserva de contingents militars i civils de diversos països preparada per ser desplegada en missions d’observació i altres intervencions en els estats membres previstes en l’acta constitutiva

Des de la creació de la UA en 2002 fins al 2014 hi ha hagut més d’una desena de cops d’estat en el continent. Malgrat que les guerres interestatals han disminuït, els conflictes armats locals i intraestatals segueixen causant milers de víctimes i greus violacions de drets humans. Les missions de les forces africanes presenten moltes debilitats, entre elles, sovint, la manca de formació adequada dels seus tropes

A principis de 2015 la Unió Africana tenia missions militars actives a Darfur-Sudan (UNAMID, operació híbrida amb l’ONU, des de 2007), Somàlia (AMISOM, des de 2007) i la República Centreafricana (Misca, des de 2013). Les operacions completades inclouen Sudan (AMIS, 2004-07), Burundi (AMIB, 2003) i Comores (2008).

La Unió Africana exerceix una funció crucial per aconseguir una major cohesió entre els estats membres de la UA i altres organitzacions de diferents àmbits

Fonts: wikipedia

S. XXI

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de febrer de 2021

Aquest s. XXI serà especialment important per als països africans. Aquests països hauran de prendre molt seriosament les seves emprentes socioeconòmiques. Els països que no assoleixin els estàndards que exigiran les potències mundials cauran consumits en l’ostracisme, probablement esperant una pròrroga en el s. XXII

Els països africans que ho tindran més fàcil seran els de substrat àrab, tot recordant la fragilitat de la Líbia òrfena de lideratge a causa dels passats anys 10. Aquests països àrabs hauran de trobar la manera de posar en marxa la màquina de la Unió per la Mediterrània, estadi clau per la seva articulació amb Europa

La resta dels països africans, els negroafricans, tenen per endavant una bona feinada encara que amb l’ajut d’altres potències regionals podran aconseguir alguna cosa amb Kenya, Sud-àfrica i Nigèria, entre d’altres. Aquest s. XXI, només en queden 80 anys, serà clau per la integració socioeconòmica a nivell internacional

Els paîsos africans que no hi arribin quedaran marginats de la comunitat internacional. Només els quedarà una pròrroga durant el s. XXII. Tot això fa una mica de pena perquè voldrà dir que molts ciutadans quedaran apartats del progrés de les nacions

Notícies d’Àfrica

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de gener de 2021

20201212; Bassirou Diarra: “Per fer front a la fam cal un accés equitatiu als recursos” (Malí)

20201212; Erick Kambale Kaghesi: “El desenvolupament sostenible i equitatiu és la pau” (RD Congo)

20201212; Los países que mejor han luchado contra la pandemia”

20201216; Boko Haram reivindica el segrest de més de 300 nens (Nigèria)

20201216; “Els regnes perduts d’Àfrica” (Canal 33)

20201216; Nuevo rapto masivo de alumnos (Nigèria)

20201217; Lliçons tristes del poble oblidat (Sàhara Occidental)

20201217; Una dècada de revolta i de sang

20201217; Oumaima Jabouni: “La revolució es debat entre la supervivència i l’esperança” (Tunísia)

20201217; Djalal Morkani: “El moviment ha aturat la protesta degut a la pandèmia” (Algèria)

20201218; Alliberen els estudants segrestats per Boko Haram (Nigèria)

20201219; Els nens niogerians segrestats tornen a casa (Nigèria)

20201220; RD Congo: després de l’Ebola, el covid

20201221; Algèria, el país on els presidents no governen

20201221; Estaria millor el món sense religions ?

20201224; Amplien el confinament a Anglaterra i s’hi detecta la variant sud-africana del virus, més contagiosa

20201224; La mutació del virus detectada a Sud-àfrica és encara més contagiosa que la de Londres

20201224; Més de cent morts en una massacre a Etiòpia

20201227; Eradicació de la pòlio a l’Àfrica i de l’ebola al Congo

20201228; El covid colpeja Sud-àfrica encara més fort per Nadal

20201228; ‘Diamante de sangre’ (EUA, 2006)

20201230; Un gran descobriment a Egipte: 100 taüts intactes

20201230; ‘Naledi: la història d’una cria d’elefant’ (Botsuana, 2016)

Font: ara.cat, La Vanguardia, Vilaweb

Notícies d’Àfrica

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de desembre de 2020

20201126; S’acaba el macrojudici al Marroc contra l’independentisme saharaui

20201127; Ofensiva final a Etiòpia

20201128; Guerra: la ferida de Síria, Líbia i el Sàhara Occidental

20201130; “Barça wala Barsakh” (“Barcelona o la mort”)

20201130; L’ombra de Boko Haram en una nova matança de pagesos (Nigèria)

20201130; Amb el pla del G20 no n’hi ha prou

20201130; Anuar Khalifi: dervix pintor (el Marroc)

20201201; Ens veiem a les Canàries

20201204; La sequera empeny Namíbia a subhastar 170 elefants

20201209; La invasió de Tigre: un conflicte ètnic que amenaça l’estabilitat de la Banya d’Àfrica

20201211; Els països pobres, sense vacuna

20201211; Refugiats etíops denuncien massacres ètniques a Tigre

 

Font: ara.cat, La Vanguardia, El Punt Avui+, VilaWeb

Notícies d’Àfrica

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de novembre de 2020

20201115; La República Sahariana torna a entrar en guerra amb el Marroc

20201116; Dos quilòmetres de república que han encès la guerra al Sàhara

20201117; El Defensor del Poble investiga el moll dels migrants a les Canàries

20201118; El Sudan ja acull 30.000 refugiats de la guerra d’Etiòpia

20201119; El món té deu vegades més murs a les fronteres que fa 30 anys

20201119; Interior canvia el port de la vergonya per nous barracons (Canàries)

20201120; 16 morts a Uganda després de l’arrest de Bobi Wine

20201120; El Constitucional avala les devolucions en calent

20201121; Joves saharauis catalans se’n van a la guerra

20201121; “Hem estat deu dies al moll d’Arguineguín rentant-nos amb l’aigua bruta del port” (Canàries)

20201122; El G-20 demana accés universal a la vacuna del covid-19

20201122; L’Àfrica, una nova oportunitat per als Estats Units de Biden

20201123; El G20 promet que facilitarà l’accés a la vacuna a tot el món

20201124; “Som un poble oblidat per tothom, la guerra és millor que malviure sense esperança”: joves saharians expliquen el conflicte

20201125; Setge del govern al nord d’Etiòpia: “No hi haurà pietat”

Font: ara,cat, La Vanguardia, Vilaweb

Notícies d’Àfrica

Josep Juanbaró, info.sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de novembre de 2020

20201024            Els EUA apadrinen les relacions entre el Sudan i Israel

20201024            Quan el covid tanca escoles, els nens del món van a treballar

20201024            La maternitat, una bomba per a la creació

20201027            Angela Davis: “No puc imaginar un món capitalista que no sigui racista”

20201031            Almenys 200 morts en la ruta de l’Àfrica a les Canàries

20201031            L’única oportunitat per salvar el món

20201101            Algèria vota en referèndum una reforma constitucional amb el boicot de l’oposició

20201105            Una joia per agrair la feina dels sanitaris arreu del món

20201106            El Nobel de la pau etíop, a punt de provocar una guerra civil

20201107            Esclata la guerra a Etiòpia

20201109            Revolta social i assassinats policíacs a Nigèria

20201109            Poca incidència relativa de la covid-19 a l’Àfrica

20201113            Els senegalesos alcen la veu pels morts camí de les Canàries

20201113            3 gihadistes i 480 senegalesos

20201114            Primer xoc armat entre el Polisario i el Marroc des del 1991

20201114            Centenars de civils morts en una massacre al nord d’Etiòpia

Font: ara.cat, La Vanguardia, VilaWeb

Flaix

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de novembre de 2020

Tal com es preveia fa uns anys, el Producte Interior Brut de molts països africans puja. Ara bé, les prediccions per al 2025 no crec que s’aconsegueixin. Cal tenir en compte que les mares africanes tenen 6 fills de mitjana quan les mares mundials en tenen 2,5. Per veure-ho clar, el PIB total s’ha de dividir per la població

Hi ha comentaristes econòmics que es vanten dient que Àfrica és el continent més jove. Ho és perquè l’esperança ponderada de vida al néixer només és de 51 anys. Això només es pot salvar a base de bones dosis de projectes sanitaris que facin pujar aquesta esperança

En tot procés de creixement socioeconòmic n’hi ha uns quants que avancen més que els altres. Això sempre ha estat així. Cal considerar normes per les quals els endarrerits no perdin massa el tren

Amics africans em diuen que ara l’Àfrica ja no és aquella Àfrica que anava a palpentes. Es veu que el progrés és real. Jo diria que cap el 2050 molts països tindran una economia sanejada amb la qual poder vendre i comprar amb igualtat de condicions