Navega per la categoria

Catalanophonie

Llengua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de desembre de 2020

SDRCA, Assoc. afegeix un nou web, Cruïlla Cultural (cruilla-cultural.org). Aquesta incorporació complementa Barcelona-drassanes-per-Africa.org (BdA). Cruïla Cultural podrà ser una volta per als d’origen estranger. Els visitants podran veure el que els envolta. BDA, en canvi, cerca l’atenció de les persones que tenen interès per Àfrica i els africans. Cruïlla Cultural afavoreix coneixements als africans, però BdA busca persones interessades per Àfrica

L’àmbit d’acció de Cruïlla Cultural no és altre que el de la Catalanofonia, immersa en l’antiga Corona d’Aragó, que encara subsisteix en allò essencial, cultura i societat. El plantejament es fa en les antigues 4 nacions: Aragó, Balears (Mallorca), Catalunya (comtats catalans), i València (regne)

Dins del conjunt d’Espanya, ressalta també la comarca del Carxe (Múrcia), on encara es parla valencià i s’hi ensenya (Iecla, Jumella, Favanella). Fora d’Espanya, hi trobem el Principat d’Andorra, el Rosselló (F), i l’Alguer (I)

Cognoscible

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de desembre de 2020

Nosaltres tenim un gat mascle, que acaba d’assolir la majoria d’edat (18 anys). Estem contents que tingui aquesta edat tot i que marca un declivi cap una mort certa. No sabem, ni volem saber quan arribi el dia. Aquest animal va experimentar fa anys una greu malaltia, que la veterinària va resoldre molt bé. He tingut durant la meva vida experiència amb altres animals. però mai amb gats.

El nostre gat demostra ser amorós, lleial i comprensiu amb nosaltres. Es considera un més de la colla. Si hagués sabut tant de gats com ara a l’hora d’adoptar-lo, dono fe que hagués après molt més de nosaltres que el que sap ara. Realment, sap aprendre a fer moltes coses. Ara l’estic ensenyant a comptar fins a tres, no sé si ho aconeguiré, però m’hi dedico. El gat no hi posa problemes

La capacitat cognitiva del gat és enorme encara que no estigui molt referenciada científicament. N’he escrit un article a una revista referenciada de Zoologia, però de moment no en diuen res. Com les persones, si no ens eduquen des de petits, malament rai. Aquesta és la meva teoria sobre gats, que s’han d’educar des que surten de la panxa de la mare.

Les persones hem estat educades pels nostres progenitors, mestres i professors. D’aquí és d’on sortim nosaltres. Vull expressar amb quatre paraules de l’important que és estar ben educats fins la nostra majoria d’edat. Després encara ens podem educar millor gràcies a entitats acadèmiques i universitàries. La nostra capacitat d’aprendre arriba fins assolir la nostra mort

És molt important gaudir al màxim de l’educació reglada perquè ens permet anar més enllà. Hem de posar sempre ordre en la nostra ment. Jo estic molt satisfet de la meva formació universitària (14 anys de la meva vida) i de la meva fomació a l’empresa (25 anys). M’estic formant també en l’Àfrica i els africans, des de 1985. Em considero africanista sobretot per la capacitat que tenim de crear línies de cooperació amb l’Àfrica, cosa que hem aconseguit detalladament

Moltes persones de Barcelona encara no saben què és l’Àfrica ni de les persones que hi viuen. Sovint saben alguna cosa a partir d’entitats humanitàries i d’històries de la premsa, que no dóna prou continuïtat a coses dels africans

 

 

 

 

Immigrats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de novembre de 2020

Quan vaig començar a treballar en una empresa del Baix Llobregat, vaig estar a les ordres d’un home força peculiar. Era un director que tenia força poder. Al cap d’un tempps de treballar-hi em va començar a clavar-me etzibades sense cap mena de fonament

Un dia em va dir que mai seria de Barcelona. Jo, atònit, no vaig tenir esma de contestar-lo tot i que la meva ment va tenir prou temps de processar la injuriosa manifestació: “Jo diria que tots formem part d’un únic país”

Jo vaig començar la carrera de Química quan tenia 17 anys. Vivia a Manresa, la meva ciutat natal. Per manca de carnet de conduir, em desplaçava cada dia en tren, unes cinc hores diàries. Durant els anys següents em desplaçava amb cotxe, perdia unes tres hores diàries

Me n’orgulleix haver estudiat en una facultat tan exigent. Quan vaig començar quart, em vaig quedar a dormir a Barcelona en un pis en què les dos úniques persones que hi viviíem érem estudiants de Química de la Catalunya central.

El ral·li  es va acabar el 1984 a Barcelona en el pis de casats. Néixer en un lloc i viure en un altre és un dels tòpics que hi ha. Desconfieu de les persones que gosen menystenir altres persones que viuen a certa distància d’on es va néixer. Aquí hi trobem persones emigrades d’altres parts d’Espanya amb la seva descendència, poc després d’altres parts del món

No acabo d’entendre persones que critiquen l’arribada des de diferents parts del món. Aquestes persones fan aportacions culturals al nostre pensament tot fent-nos més elàstics i flexibles. És això del que es tracta, que obrim els nostres ulls al món

 

Manresa

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA Assoc. – Les Corts – 14 de novembre de 2020

Manresa és una ciutat catalana, capital del Bages. No va ser fins a finals dels 70 que Manresa no va tenir uns accessos adequats a la ciutat de Barcelona. Fins aleshores Manresa vivia encriptada darrere de la muntanya de Montserrat, vista des de Barcelona. Els nous accessos a la N II a Olesa van fer decaure els que tenia a partir de la carretera de Can Massana o de la de Collbató. Eren carreteres infernals per la qual cosa els manresans no tenien el contacte que ara tenen amb Bacelona perquè entre d’altres coses ara hi ha autopista entre Manresa i Barcelona

Manresa ha gaudit des del meu record de 2 connexions ferroviàres a Bacelona i d’altres llocs de casa nostra. Eren les principals línies d’enllaç (Catalans i Renfe) així com amb autocars

Manresa forma part de la província de Barcelona. Té una història característica i una cultura pròpia, fruit del seu confinament entre muntanyes. Manresa sempre ha estat la capital de la Catalunya central, formada per Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia. El fruit de tot això és l’aparició del diari intercomarcal Regió 7, fruit del treball ininterromput des de l’aparició de la nova democràcia espanyola

Manresa és una ciutat de més de 77 mil habitants. És la darrera ciutat de la província de Barcelona amb més de 75 mil habitants. Els 75.000 habitants són un nombre màgic perquè, per sota, l’administració de l’Estat no li dóna compensacions econòmiques. Fa pocs anys l’Alcaldia es va adonar que s’havia caigut dels 75 mil habitants. Conseqüentment, l’Ajuntament en ple va anar a la busca d’immigrats no empadronats. Van aconseguir la missió. Els immigrats es van empadronar tot permetent que Manresa pogués continuar sent a primera fila

Una institució que va ressaltar durant la foscor dels anys va ser l’Escola de Mines. Aquesta entitat acadèmica va donar pas a l’actual nucli universitari, que ha demostrat tenir ua personalitat inqüestionable. L’Escola de Mines va donar un impluls determinant a les explotacions de carbó (Cercs) i de sal (Sallent, Súria, Cardona). Jo encara recordo la meva assistència a uns cursos científics organitzats per aquesta important institució, van ser excel·lents

 

 

Migracions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de novembre de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, migració és el desplaçament d’individus o pobles d’un país o regió a una altra, per raons econòmiques, polítiques o socials. Cal destacar dues paraules que tenen aquesta arrel: emigració i immigració. De fet, les dues formen part del procés de migració

Acabada la guerra d’Espanya van presentar-se aquests dos fenòmens. Els que sortien de casa seva, se’n deien emigrants (les conegudes emigracions a Alemanya, per exemple). Quan arribaven a destinació, els habitants de les terres d’acollida en deien immigrants. Així, emigració és sortir, immigració és arribar

En el transcurs dels anys, apareixen les emigracions des de diferents països del món cap a Espanya, des del final dels anys setanta. Aquests immigrants han tingut ocasió de triar els seus territoris d’acollida, segons els seus objectius de residència i treball

Durant la crisi de l’any 2008, aquests immigrats van ser assenyalats amb el dit perquè els naturals els culpaven de la situació socioeconòmica existent. Tota aquesta pressió contra els immigrats ha anat desapareixent amb el transcurs del temps. En l’actual crisi provocada pel coronavirus, ningú es recorda dels immigrats. Han estat assimilitats per la població autòctona

Hi hagut dins Espanya processos d’immigració com ara l’arribada a la catalanofonia de persones d’altres zones. Eren coneguts com a immigrats famílies senceres procedents de Castella, Extremadura o Andalusia, entre d’altres. Algunes d’aquestes persones afincades a la catalanofonia van rebre indirectament la pressió de persones del lloc d’acollida

Aquestes persones procedents de diferents llocs d’Espanya van notar la pressió pròpia de la tenalla de catalanòfons i nous immigrats. Alguns d’ells es trobaven incòmodes per passar a ser naturals gràcies als immigrats d’origen foraster. Tot això s’ha acabat perquè tots els implicats han trobat satisfactòriament el seu lloc en la societat d’acollida

 

 

 

 

 

Catalanitat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 d’octubre de 2020

Fa relativament poc, però encara persisteixen males lectures del que vol dir la catalanitat. Davant de dubtes, jo explico sempre el mateix. Hi ha de partida 3 nivells de catalanitat:

  • català de nissaga
  • català de naixement
  • català per Codi civil català

El Codi civil català és l’unic codi legal català que perdura en els nostres dies. Aquest Codi és clar: “és catalana tota persona que tingui residència administrativa a qualsevol municipi català”

Hem arribat al cap del carrer: “tothom que hi tingui residència administrativa és català, independentment de la seva ascendència o del seu lloc de naixement. Si reviseu els nadons que neixen aquí, veureu que una gran majoria tenen cognoms castellans sense que això els privi de la seva catalanitat

Una altra cosa que fa ballar el paraigües és anomenar català tot aquell que s’expressa en català. Això és una disglòssia que enverina. La llengua catalana no és obstacle perquè tothom s’expressi com vulgui. No hi ha persona de cap municipi català que no pugui parlar amb la llengua que vulgui. No hi ha persona en aquests municipis que no entengui o parli castellà o català

L’arribada de persones de fora d’Espanya facilita el coneixement de llengües o com a mínim se sap  quins idiomes dominen. La SDRCA té constància que hi ha una nova demanda: traductors de llengües africanes

La SDRCA publica tota mena d’articles escrits en llengües que la SDRCA entengui: castellà, català / valencià / balear, francès, portuguès, gallec, asturiano-leonés, basc, aragonès, anglès, occità, italià,…

La SDRCA de bon començament ha utilitzat el català, atenent a uns lectors locals. Ha titulat també en anglès, castellà i francès, però l’experiència ens diu que ens visiten països de mig món (en particular de gairebé tot l’Hemisferi nord). Entenem que aquestes persones fan servir traductors automàtics. Per tant, podem utilitzar plenament el català amb la qual cosa estalviem temps

 

Barcelona

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 22 de setembre de 2020

La meva percepció i d’atres persones diu que es parla més valencià a la ciutat de València que català a la ciutat de Barcelona. Vaig conèixer un noi d’origen xinès que va treballar en un bar de València i després en un de Barcelona. Deia això mateix. També em va explicar que la porta d’entrada de xinesos era a la ciutat de València

Tothom que parla valencià assumeix tàcitament que tant a la ciutat de Barcelona com a la ciutat de València es parla la mateixa llengua. Tothom que parla català també assumeix el mateix

Barcelona és una ciutat tancada per qüestions de relleu, viu encasquetada i de cara al mar, per aquest mar i el Collserola. Per molta àrea metropolitana que hi hagi, els barcelonins viuen en un espai d’uns 5 km fins al mar i un litoral d’uns 15 km

Barcelona és una ciutat exclusiva. Així ho admet el propi Ajuntament quan crea, per compensar, el projecte “Barcelona inclusiva”. Fa anys, si no recordo malament, la població radicada a Barcelona és d’uns 2 milions de persones. Més endavant va ser d’1,8. Les fonts oficials diuen que ara n’hi ha 1,6, però quan li ho vaig comentar a un taxista em va dir, enfadat, que Barcelona no tenia més de 800 mil persones

En efecte hi ha molts barcelonins que marxen de Barcelona pels seus preus abusius de l’habitatge. La destinació sol ser cap a pobles o ciutats de l’àrea metropolitana. Potser estic confòs, però l’urbanisme de l’àrea metropolitana es veu molt més deixat que el de la ciutat de Barcelona. És rendible l’àrea metropolitana per captar més habitants de Barcelona ?

Crec que els immigrats diguessin la seva sobre aquests temes. Considero que poden ser les persones més aptes fer fer-ne una anàlisi imparcial

 

Catalans

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 de setembre de 2020

El qui fou el nostre cap de redacció a Yaünde és potser una de les persones africanes més cosmopolites que he arribat a conèixer. És un noi ordenat, que estalvia tant com pot per ser on hi hagi notícia

Ha visitat diverses vegades a Barcelona, on ens hem trobat, M’explicava que de petit anava a un col·legi de monges catalanes que els ensenyaven a cantar el Virolai

També m’explica que al Camerun hi ha una projecció catalana arran del procés d’independència. Segons diu, els líders independentistes camerunesos eren molt ben acollits per catalans residents al Camerun. Els catalans els deixaven uns espais per a les seves reunions

Ja fa un cert temps que la Generalitat va signar acords pels quals la Université de Yaoundé té un grup de professors que hi ensenyen català. En la mateixa línia el govern de la Generalitat atorga beques a estudiants camerunesos per fer sobretot estades acadèmiques a casa nostra

Precisament, una noia de la nostra redacció al Camerun va venir aquí a fer un màster. Hi va trobar la nostra societat. Parlava un català sense accent al contrari del castellà perquè aquest l’havia après dels seus professors al Camerun