Catalanitat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 d’octubre de 2020

Fa relativament poc, però encara persisteixen males lectures del que vol dir la catalanitat. Davant de dubtes, jo explico sempre el mateix. Hi ha de partida 3 nivells de catalanitat:

  • català de nissaga
  • català de naixement
  • català per Codi civil català

El Codi civil català és l’unic codi legal català que perdura en els nostres dies. Aquest Codi és clar: “és catalana tota persona que tingui residència administrativa a qualsevol municipi català”

Hem arribat al cap del carrer: “tothom que hi tingui residència administrativa és català, independentment de la seva ascendència o del seu lloc de naixement. Si reviseu els nadons que neixen aquí, veureu que una gran majoria tenen cognoms castellans sense que això els privi de la seva catalanitat

Una altra cosa que fa ballar el paraigües és anomenar català tot aquell que s’expressa en català. Això és una disglòssia que enverina. La llengua catalana no és obstacle perquè tothom s’expressi com vulgui. No hi ha persona de cap municipi català que no pugui parlar amb la llengua que vulgui. No hi ha persona en aquests municipis que no entengui o parli castellà o català

L’arribada de persones de fora d’Espanya facilita el coneixement de llengües o com a mínim se sap  quins idiomes dominen. La SDRCA té constància que hi ha una nova demanda: traductors de llengües africanes

La SDRCA publica tota mena d’articles escrits en llengües que la SDRCA entengui: castellà, català / valencià / balear, francès, portuguès, gallec, asturiano-leonés, basc, aragonès, anglès, occità, italià,…

La SDRCA de bon començament ha utilitzat el català, atenent a uns lectors locals. Ha titulat també en anglès, castellà i francès, però l’experiència ens diu que ens visiten països de mig món (en particular de gairebé tot l’Hemisferi nord). Entenem que aquestes persones fan servir traductors automàtics. Per tant, podem utilitzar plenament el català amb la qual cosa estalviem temps