Cartago

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’abril de 2021

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d’aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del segle IX aC, segons la datació moderna més acceptada.

Després de la caiguda de Tir en poder dels caldeus, Cartago es va independitzar i va desenvolupar un poderós Estat que va arribar a rivalitzar amb les ciutats estat gregues de Sicília primer i amb la República romana segles després. La seva estructura de govern va ser de caràcter republicà amb certes característiques monàrquiques o de tirania, encara que va evolucionar posteriorment a un sistema plenament republicà. Els territoris controlats per Cartago la van convertir a la capital d’un pròsper Estat, veient-se enriquida pels recursos provinents de tot el Mediterrani occidental.

En el segle III a. C. es va enfrontar a la República romana en tres guerres (conegudes com a primera, segona i tercera guerres púniques) per l’hegemonia en el Mediterrani occidental i de les quals va sortir derrotada. A mitjan segle II a. C., va ser destruïda per Escipió Emilià en l’anomenada tercera guerra púnica.

L’any 29 a. C. August va fundar en el mateix lloc una colònia romana amb el nom de Colònia Iulia Concordia Carthago, que es va convertir a la capital de la província romana d’Àfrica, una de les zones productores de cereals més importants de l’Imperi romà. El seu port va ser vital per a l’exportació de blat africà cap a Roma. La ciutat va arribar a ser la segona en importància de l’Imperi amb 400.000 habitants.

L’any 425, els vàndals liderats per Genseric van prendre la ciutat i la van convertir a la capital del seu nou regne. Va ser reconquistada pel general bizantí Belisari l’any 534, romanent sota influència bizantina fins a l’any 705.

Font: wikipedia