Navega per l'autor

Drassanes per Àfrica

Agrupacions privades amb vocació pública

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Sembla mentida que les trobades de negocis no estiguin més embolcallades d’un mínim cos acadèmic

Tot plegat semblen reunions de bugaderes amb l’única missió immediata de vendre algun producte

La història ha demostrat que les finalitats no justifiquen mai els mitjans

No són pocs els centres privats amb vocació pública

També passa que sovint en un grup de compagnons que filtren amb tota mena d’arts possibles membres sense l’adequada afinitat política

Roda el món, i torna al Born

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

He visitat 19 països de tot el món, però força més d’un cop. He treballat als 4 continents., però no he estat a Oceania. Si Rússia (Federació russa) és pogués considerar com un altre continent, també hi he estat

Rússia és molt desconeguda, però guarda riqueses naturals incalculables, potser del mateix ordre de magnitud que l’Àfrica

M’he mostrat obert en tots aquests països fent treballar la interculturalitat, absorbint tot allò que ha estat del meu interès

He rondat tot Espanya llevat de Galícia i Extremadura, però no per falta de ganes perquè hi he trobat amics a distància

M’escau sorprenent no haver visitat les dues perles africanes: Melilla i Ceuta. Només em falten aquestes dues ciutats per completar el meu recorregut per l’Espanya africana perquè he visitat Canàries

Pel que sé, aquestes dues ciutats de l’Àfrica espanyola tenen una gran personalitat. També són ciutats molt diferenciades perquè a Ceuta hi viuen molts àrabs, però a Melilla abunden amazics

Amb la recuperació de la democràcia a Espanya hi van haver moviments de determinats partits d’àmbit nacional que van demanar-hi la cooficialitat d’aquestes llengües nord-africanes, però aquest intent va fracassar, probablement per qüestions administratives

Hi ha a ambdues ciutats una bona convivència entre persones de diferents origens, però amb passaport espanyol. Són en realitat dos micromons, ara ciutats autònomes. La norma era fins fa poc el casament d’un musulmà amb una cristiana, però s’està copsant una tendència de casaments de cristà amb musulmana

Hi podeu fer una visita d’11 dies (3 de transport i 4 d’estada a cada ciutat). Des de el punt d’arribada (Melilla) poder dedicar un dia a Nador. Després d’arribar a Ceuta, també podeu fer una escapada a Tetuan

L’ambivalència d’àrabs i amazics es troba tot al llarg del nord d’Àfrica, essent clara la seva presència al Marroc, Algèria, Tunísia, i també a Líbia

La seva empremta cultural és important, però per raons geogràfiques no es pot definir una nació amaziga perquè són presents en diferents zones determinades de cadascun dels països

Els amazics són el substrat propi del nord d’Àfrica abans de l’arribada dels àrabs des d’on van ocupar la península ibèrica. Avui dia tots són musulmans

Interculturalitat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

Sóc intercultural de naixement així com per vocació a l’aprofitar l’avinentesa, però no l’únic

La meva existència és el creuament d’una casa del Pallars amb una casa de l’Hospitalet de Llobregat

Nascut al cor de Catalunya, vaig començar a assaborir el Cap i Casal de Catalunya per raons d’Universitat

Tinc família a la Catalunya occidental (Pallars, Noguera, Segrià) i de la Catalunya oriental (Bages, Vallès oriental, Barcelonès)

Tinc coneguts a l’Anoia, el Solsonès, el Berguedà, el Bages, Osona, i arreu de Catalunya

Molts de vosaltres em direu que sou interculturals per raó d’origen en altres territoris més allunyats.

Això no obstant, us puc assegurar que, encara que Catalunya és molt petita, hi ha unes diferències culturals molt grans entre comarques que es noten en la pronúncia de la llengua

També hi ha la gran ombra que fa Barcelona, un lloc extraordinari on només he trobat una única persona que manifestés fa anys que era barceloní de tercera generació

Va ser a l’Ajuntament de les Corts on una funcionària de la Casa Gran va exposar que Barcelona seguiria el model intercultural

Tot i reconèixer que Barcelona no havia estat prou al cas de la immigració estrangera, bo era corregir

Poc feia que treballava en una fàbrica del Baix Llobregat quan em van etzibar que jo no seria mai de Barcelona

Jo vaig callar, però van arribar al meu cap mecanismes de defensa com ara que que la Constitució em protegia o que si més no la Declaració dels drets humans m’emparava

Però també em vaig dir que treballava i vivia en llocs on es manifestava la meva interculturalitat. Vet aquí dos models a Europa: la interculturalitat i la multiculturalitat, informeu-vos-en si us plau

Gihadisme

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

L’expressió gihadisme és una paraula corrent des de fa anys en els mitjans de comunicació, però potser mai com ara havia adquirit un protagonisme tan exagerat

Parlar de gihadisme no és altra cosa que fer propaganda als qui practiquen el terror. El gihadisme es presenta avui dia amb diferents marques d’horror.

De memòria ens trobem Al-Qaida del Magrib Islàmic (Sahel), Boko Haram (Nigèria), Al-Xabaab (Somàlia), Estat Islàmic (difòs per tot l’islam)

Aquests assassins a sou fan ús de tècniques comercials perquè volen ser sentits arreu del món. La gran majoria dels seus seguidors se sostenen en la pitjor de les misèries

Els dirigents se n’aprofiten i els condueixen a la mort matant, però sovint sota coacció

El significat místic de gihad no pot enllaçar amb el bèl·lic, basat en la guerra santa volguda per a l’expansió de l’islam. No vivim pas en una època en què haguem de pagar la novatada perquè això ve de lluny

És clar que aquests moviments diguem-ne extremistes, que cultiven la barbàrie, estan cada dia més controlats

Un dia armats per uns i un altre dia per uns altres, quedaran ofegats per les seves pròpies accions

Jocs de paraules

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 d’abril de 2017

La qualitat de la premsa depèn d’un munt de característiques entre les quals hi ha la influència de lingüistes i juristes perquè són els que més hi aporten qualitat formal, molt necessària perquè el lector comprengui exactament el que s’hi diu

Els lingüistes, que emparen la qualitat ortogràfica i sintàctica dels textos, es troben en la dificultat de transcriure tota mena de mots procedents de cultures que no utilitzen el nostre alfabet siguin noms, cognoms o topònims

Els juristes han de posar rigor als fets o a la transcripció dels fets en paraules

Quan s’estrena algun nom o una situació inesperada, cada editora esceiu segons liu va per poder publicar l’endemà allò que ha passat

Al cap d’un temps diaris i revistes a’afermen a les seves posicions inicials o modulen la seva escriptura

En els darrers temps hem estat observadors de dos fets inusuals. En primer lloc destaca la fugida de sirians temerosos d’una guerra del tot injusta que aplana el seu país

Fins aleshores estàvem acostumats de parlar d’immigrants, però de cop es gira la truita i tota persona que es mou se l’anomena refugiada

Al final es comença a parlar de persones que busquen asil que en el final del seu procés es poden anomenar asilats

Afortunadament es torna a recuperar l’expressió immigrant (que com diu la pròpia paraula és la persona que es mou), que no pocs no distingeixen de la situació d’immigrat (persona que ha arrelat en una terra que no és la de naixement)

Un aspecte rellevant és la irrupció de Donald John Trump a la Casa Blanca. En uns primers moments se’l titlla de populista, però el temps demostra que, junt amb la seva corbata preferida, no és altra cosa que un nacionalista (radical ?)

Quo vadis, Europa ?

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 d’abril de 2017

Ara comencen a ressorgir els immigrants a mesura que poc a poc s’està donant asil a moltes persones

El tema dels refugiats havia començat eclipsar els drames que duen a la mort de molts immigrants amb la seva dèria de travessar de sud a nord la Mediterrània de la mà de nombrosos traficants de la mort

El degoteig és de moment imparable

La Unió Europea ha començat a despertar-se del seu son, encara que tard ha iniciat a mostrar les seves estratègies

Temptacions del diable

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 d’abril de 2017

Qui us ho va demanar? Qui us ho va dir? Per què vau marxar ? Els governs de l’estat d’Israel s’escuden en aquestes preguntes

¿El govern del Marroc era coneixedor de la reacció migratòria de bona parat del poble sahrauí?

Els sahrauís que es van quedar a casa seva viuen ara com a persones ?, però els qui van fugir al desert d’Algèria, no estan farts d’haver pres aquella decisió ?

La recent fugida en massa de sirians del seu país per raons de guerra, fins a quin punt està ara justificada ?

Són tres casos de la història contemporània que posen de manifest la vulnerabilitat de pobles àrabs

En el mateix ordre de coses, qui va calar foc a la pòlvora de les primaveres àrabs ?

Si algú ho ha passat per alt, el Marroc administra el Sàhara occidental (membre de la Unió Africana), però Espanya supervisa el que hi passa en allò que es pot anomenar ménage à 6

 La meva àvia vivia durant la guerra civil en un barri rural. La van suportar tots arrecerats en en el punt més segur de la casa pels bombardeigs de la Pava, un avió italià. La darrera aparició d’aquesta bèstia no la va poder suportar, els va agafar tots cap al refugi antiaeri

Què va passar ? Doncs que dins el refugi li van prendre tot, bous i esquelles (diners i joies). Va valer la pena fugir ? El problema va derivar en què podrien menjar quan se’ls acabés la reserva…!

Dol pels qui se n’han anat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 10 d’abril de 2017

Durant l’estada a Yaünde vaig fer amistat amb empleats de l’hotel, el Mont Fébé

Mentre preparava el meu cafè a la barra, li vaig comentar que aquí hi havia una petita colònia de camerunesos

Ella em va respondre ferma que “ningú els havia dit que marxessin” perquè “van ser ells qui ho van decidir, ningú altre”

Això em va fer pensar que realment aquí hi ha colònies africanes, relativament petites, fent el possible per sobreviure-hi, inclús passant necessitat

Aquesta anècdota em recorda la visita feta fa anys a un grup de dones originàries de l’Àfrica occidental

Va ser una experiència alliçonadora perquè mai havia vist l’expressió tan profunda cap els seus fillets, la seva gran passió

Estaven amoïnades pel seu amotllament a l’escola per evitar perdre el mínim de temps

La capdavantera del grup de dones, una noia senegalesa, aportava molt per la felicitat de la resta de dones i els seus fills

Havien fet i feien tots els possibles perquè no perdessin el tren