Navega per l'autor

Drassanes per Àfrica

Colònies

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de març de 2021

Vaig anar de colònies de 8 a 11 anys. Les organitzava l’empresa on treballava el meu pare. Ens hi trobàvem nens de tot l’àmbit d’aquesta empresa. No podia imaginar, quan hi anava per primera vegada, que la lletra de la cançó esdevindria real: “Mai les oblidaré”. Han passat els anys, però encara les recordo

Fèiem moltes activitats dirigides pels nostres monitors. Un dia vàrem anar caminant al poble del costat (uns 10 km). A mig camí vam parar una estona. Un home del país em va dir: “es nota que menges bé”. Em va sorprendre, però a partir d’aleshores em vaig fixar amb les cares dels companys.

La colla d’amics sèiem en un racó del pati. Vaig identificar-ne un que feia una cara estranya. Vaig reflexionar… tots els nostres pares tenim un sou del mateix ordre de magnitud. Per què passa això ?

El millor que pot passar és que l’afectat et demani ajut. A l’inrevés, no funciona tant aquí com a l’Àfrica. Cada vegada que hi esclata un conflicte armat, penso quants camps de refugiats s’hauran de plantar. Aquests camps de normalment els porten organitzacions humanitàries expertes

Aquestes organitzacions estan dissenyades tal com seria un exèrcit. Es troben en els camps de refugiats persones d’arreu amb l’única ambició de fer tornar a la vida tantes persones que han quedat atrapades per qualsevol mena causa. Tant de bo que els nens residents en aquests  camps puguin arribar a ser tan feliços com jo amb les colònies

Riquesa de les nacions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de febrer de 2021

La revista Mundo negro és per a mi un clar reflex de les nacions africanes. Aquesta revista té un preu molt assequible per tenir al dia les consideracions sobre les nacions africanes. La SDRCA aconsella llegir-la a canvi d’un preu que va a cooperació internacional

La SDRCA fa esforços per tenir informacions de primera mà sobre el continent africà. Un corresponsal britànic de la nosta associació, aprofitant un viatge a Kenya, en va escriure sengles articles. Grans conurbacions africanes permeten fer-ne articles sobre consideracions entre uns centres que no tenen res per desitjar als europeus i uns afores on la gent viu molt pitjor que en els seus pobles de partida

Vaig explicar aquest tema a una dona que treballava en un centre de promoció del comerç a Barcelona. Em va dir que s’havia d’acceptar així perquè era una via cap a la integració sicioeconòmica dels nouvinguts de les grans ciutats

Societat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2021

A diferència de ls grans potències colonials a l’Àfrica  (Anglaterra, França, Portugal), la presència espanyola en el continent veí ha estat escadussera i breu. Aquests territoris han estat abandonats progressivament: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i Sàhara Occidental (1975)

Espanya té un peu a l’Africa en els seus territoris nacionals de Canàries, Ceuta i Melilla. Aquests terres van ser en el passat reivindicades pel Marroc sense éxit perquè la Unió Europea els considera plenament espanyols malgrat que formin geogràficament part d’Àfrica. De fet, el Marroc no es queda enrere tot reivindicant el territori peninsular de l’Al-Andalus…!

Només hi ha un únic país africà que no hagi estat colonitzat, és Etiòpia. La civilització etíop només va ser ocupada pels italians en el context de la Segona Guerra Mundial. De ben segur que no hi ha etíop que no recordi l’escissió d’Eritrea, un dels països més foscos del món, comparable al règim que controla Nord-corea

Si no recordo malament, un territori etíop va ser objecte d’una ocupació televisiva europea. Aquest mitjà de comunicació va ocupar un poble on les persones no tenien prou aliments. Van arribar a un acord pel qual gravarien durant uns quants dies la vida d’aquestes persones. Quan van acabar el reportatge, on el presentador seguia també aquest regim alimentari, els van donar aliments

Aquesta situació va ser per mi totalment immoral. Era més important fer aquest reportatge que apaivagar la fam durant una setmana. Aquestes intervencions que es fan només per vendre són per mi fora de lloc

La situació africana permet tractar periodísticament temes que van encarats a l’audiència europea tot induint a temes fora de context. Si es fa una suma de totes les informacions que arriben a les redaccions, es pot veure que el continent africà cau a trossos i que no se sap per on agafar-lo.

Un nou cas és el que proporcionava la veu d’un pare nigerià. El periodista preguntava a aquest pare musulmà què passaria a la seva jove filla, major d’edat, que havia decidit fer-se un lloc en el món de la passarel·la. El seu pare va dir: “He educat molt bé la meva filla, sabrà com eludir els problemes que se li presentin”. Aquesta noia deu tenir ara entre 40 i 50 anys. M’agradaria entrevistar-la sobre com li ha anat fins ara la seva vida…!

Sistemes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2021

Tota dona i tot home estan formats per 8 sistemes corporals. La diferència entre dona i home només rau en el sistema reproductor. Mentre que els primers set sistemes són necessaris en cada temps de la nostra vida, el sistema reproductor està dissenyat per tenir descendència

Les relacions sexuals van unides a sensacions plaents, que faciliten el ganxo entre persones. És el sistema que utilitza la naturalesa per a perpetuar la vida humana en el Planeta

Mentre que la dona mundial té 2,5 fills de mitjana, la dona africana en té 6 de mitjana. Aquest és un problema de salut perquè l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més de 51 anys.

La Bíblia diu que una de les missions d’homes i dones és “multiplicar-se i poblar la Terra”. El papa Francesc va dir que tenir molts fills no és garantia de ser més catòlics. Jo em pregunto sovint quan la humanitat assolirà un màxim

És un tema tan important, però que només quatre o cinc persones el deuen tenir en consideració. És un tema del qual no se’n parla massa. El nombre de persones a la Terra ha arribat a febrer d’enguany a 7.800 milios de persones. Àfrica en té uns 1.200

Conec un home que viu al present, diu que els problemes que deixarem amb la mort, se’n cuidaran els fills. No és un pensament molt inusual perquè moltes persones ho veuen d’aquesta manera. És una traducció del que diuen alguns africans quan se’ls pregunta sobre quants fills es cuidaran de la seva vellesa

Mentre a Europa només es considera el matrimoni entre dues persones, l’islam tolera fins a quatre dones per home. La condició és que l’home pugui mantenir les quatre. Avui dia s’ha trencat l’esquema perquè molts homes musulmans només volen tenir una única muller per cuidar-se’n exclusivament d’ella i els fills

L’Àfrica acull les religions naturals on els homes poden tenir moltes dones. Un cas d’aquests se’l va trobar María Teresa Fernández de la Vega quan parlava amb un home del país. En un primer moment va pensar que les noies que tenia a prop eren les seves filles, però va resultar que eren les seves dones. Va tenir una forta sorpresa…

Violacions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, la violació és un delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment. En canvi, la prostitució és l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners

Fa molts anys, una vintena, em van regalar una història novel·lada de l’avenç de les tropes soviètiques cap a les línies marcades per la conferència de Yalta (Stalin, Churchill i Roosevelt). Els soviètics anaven a tota màquina per acabar d’una vegada la Segona Guerra Mundial. Aquest avenç, segons el llibre, estava marcat per violacions de dones que trobaven al seu pas. Aquest llibre relatava una violència extrema, marcada per violacions de dones. No vaig continuar el llibre perquè ja m’havia adonat de com havien anat les coses

Les violacions de dones en temps de guerra són molt habituals. Els soldats solen anar molt influïts per la violència extrema dels camps de batalla, sense tenir una idea gaire exacte del futur. Hi ha també fets d’aquesta mena en la invasió de Normandia. Els violadors no tenen en aquests casos cap color nacional. La meva àvia es va salvar d’una de bona gràcies a l’acció d’un oficial militar durant la Guerra d’Espanya

Quan es parla de les guerres africanes es parla de violacions a dojo. Hi ha descrits certs casos en què l’agressió sexual de dones van més enllà d’una simple violació. En aquests casos la violació és també una arma de guerra. En efecte, es vol disminuir la moral dels seus que estan lluitant. Es pretén que amb la violació de dones s’enfonsi el sistema social a què pertanyen les dones. Es pretén deixar estèrils aquestes dones violades, inclús fent servir armes de guerra. A més, els atacants saben que totes les dones violades seran separades dels seus nuclis familars i socials

Mides

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de febrer de 2021

Es trien els Estats units d’Amèrica com a base de partida per al dimensionament de l’Àfrica. Els Estats units tenen 50 estats. L’Àfrica en té 55 de reconeguts a la Unió Africana

L’Àfrica té una superfície 3,07 cops la dels EUA. Una població de 4,07 vegades. La densitat de població d’Àfrica és d’1,31 cops respecte a la dels EUA

L’Àfrica té una superfície 3,15 cops la de la Xina. La Xina una població d’1,06 vegades. La densitat de població de l’Àfrica és al voltant d’1/3 respecte a la de la Xina

Estats Units té interès a Àfrica pel petroli. Després d’Estats Units i de la Unió Europea, la Xina és el tercer soci més important del continent, amb inversions en indústries de la construcció que estan fent carreteres, embassaments, habitatges, hospitals, i en l’explotació d’hidrocarburs i minerals la Xina té estreta relació amb Zimbàbue, i el Sudan, governs qüestionats.

Xina està present en països amb grans recursos. Per exemple, petroli, a Angola, que és el seu principal proveïdor i en altres països com són Guinea Equatorial, Nigèria, Txad, Sudan, Gabon, Zàmbia i la República Democràtica de Congo, aquests dos últims països productors de minerals.

Font: wikipedia

Vida

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia

Mayotte

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de febrer de 2021

Mayotte és una illa de l’arxipèlag de les Comores, situat a l’Índic africà. A diferència de les altres illes de l’arxipèlag, Mayotte es va mantenir com a territori francès d’ultramar. Fa uns quants anys, els propis de Mayotte van començar a demanar a França que l’illa fos considerada com a departament. Ho van aconseguir. Acte seguit van demanar sous i salaris de la França continental

París va dir que no, que el nivell de vida de Mayotte seria conseqüència de l’evolutiva situació socioeconòmica de l’illa. No n’he sentit res més, però les persones de Mayotte deuen estar contentes amb el que van aconseguint

D’acord amb estimacions de 2011, l’illa compta amb 209.530 habitants i la seva superfície és de 374 km². L’illa va passar a ser departament d’ultramar francès a partir de març de 2011. Sobre aquesta base, el Consell Europeu va decidir l’11 de juliol de 2012 que, a partir d’1 de gener de 2014, Mayotte passava a ser una regió ultraperifèrica, de manera similar a com ho són les illes Canàries

Font: wikipedia