Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2021

Tota dona i tot home estan formats per 8 sistemes corporals. La diferència entre dona i home només rau en el sistema reproductor. Mentre que els primers set sistemes són necessaris en cada temps de la nostra vida, el sistema reproductor està dissenyat per tenir descendència

Les relacions sexuals van unides a sensacions plaents, que faciliten el ganxo entre persones. És el sistema que utilitza la naturalesa per a perpetuar la vida humana en el Planeta

Mentre que la dona mundial té 2,5 fills de mitjana, la dona africana en té 6 de mitjana. Aquest és un problema de salut perquè l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més de 51 anys.

La Bíblia diu que una de les missions d’homes i dones és “multiplicar-se i poblar la Terra”. El papa Francesc va dir que tenir molts fills no és garantia de ser més catòlics. Jo em pregunto sovint quan la humanitat assolirà un màxim

És un tema tan important, però que només quatre o cinc persones el deuen tenir en consideració. És un tema del qual no se’n parla massa. El nombre de persones a la Terra ha arribat a febrer d’enguany a 7.800 milios de persones. Àfrica en té uns 1.200

Conec un home que viu al present, diu que els problemes que deixarem amb la mort, se’n cuidaran els fills. No és un pensament molt inusual perquè moltes persones ho veuen d’aquesta manera. És una traducció del que diuen alguns africans quan se’ls pregunta sobre quants fills es cuidaran de la seva vellesa

Mentre a Europa només es considera el matrimoni entre dues persones, l’islam tolera fins a quatre dones per home. La condició és que l’home pugui mantenir les quatre. Avui dia s’ha trencat l’esquema perquè molts homes musulmans només volen tenir una única muller per cuidar-se’n exclusivament d’ella i els fills

L’Àfrica acull les religions naturals on els homes poden tenir moltes dones. Un cas d’aquests se’l va trobar María Teresa Fernández de la Vega quan parlava amb un home del país. En un primer moment va pensar que les noies que tenia a prop eren les seves filles, però va resultar que eren les seves dones. Va tenir una forta sorpresa…

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, la violació és un delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment. En canvi, la prostitució és l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners

Fa molts anys, una vintena, em van regalar una història novel·lada de l’avenç de les tropes soviètiques cap a les línies marcades per la conferència de Yalta (Stalin, Churchill i Roosevelt). Els soviètics anaven a tota màquina per acabar d’una vegada la Segona Guerra Mundial. Aquest avenç, segons el llibre, estava marcat per violacions de dones que trobaven al seu pas. Aquest llibre relatava una violència extrema, marcada per violacions de dones. No vaig continuar el llibre perquè ja m’havia adonat de com havien anat les coses

Les violacions de dones en temps de guerra són molt habituals. Els soldats solen anar molt influïts per la violència extrema dels camps de batalla, sense tenir una idea gaire exacte del futur. Hi ha també fets d’aquesta mena en la invasió de Normandia. Els violadors no tenen en aquests casos cap color nacional. La meva àvia es va salvar d’una de bona gràcies a l’acció d’un oficial militar durant la Guerra d’Espanya

Quan es parla de les guerres africanes es parla de violacions a dojo. Hi ha descrits certs casos en què l’agressió sexual de dones van més enllà d’una simple violació. En aquests casos la violació és també una arma de guerra. En efecte, es vol disminuir la moral dels seus que estan lluitant. Es pretén que amb la violació de dones s’enfonsi el sistema social a què pertanyen les dones. Es pretén deixar estèrils aquestes dones violades, inclús fent servir armes de guerra. A més, els atacants saben que totes les dones violades seran separades dels seus nuclis familars i socials

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia