Món afro

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de juliol de 2020

Quan estic assegut a la terrassa del bar de sota, distretament em veig interessat per les persones que caminant van amunt i avall. Aleshores voldria conèixer-los a fi de saludar-los. El seu aspecte extern és el que les diferencia

En aquest tros de carrer no hi passen massa africans, però sí de tant en tant. Tinc la impressió que el boom de la immigració ja ha passat. Fa anys que moltes d’aquestes persones són aquí. Sovint seguint el rellotge de la nostra societat

Quan parlo amb persones autòctones d’aquest tema no és difícil sentir queixes dels nouvinguts, però cada cop menys. Comento als crítics que aquestes persones d’arrels africanes ens fan estalviar diners. En efecte, ara pots quedar amb persones originàries del continent africà sense que t’exigeixin cap cèntim

Aquestes persones d’origen africà expliquen coses del seu país d’origen. Així pots evitar de deplaçar-se a l’Àfrica per sober com són aquests països, altrament llunyans

El concepte Àfrica és en discussió pels propis africans. Els del nord d’Àfrica els pots molestar si els dius africans perquè, segons ells, Àfrica és la part negroafricana del continent. S’estimen més que se’ls anomeni àrabs

Els de la part inferior del continent reafirmen que Àfrica comença en la regió negroafricana. Tant blancs com negres acrediten que Àfrica comença al sud del desert del Sàhara

Des de la caiguda de Bizanci (1453), l’Europa occidental va creure força de flaquesa amb l’objectiu que Europa no caigués en el no-res. L’episodi més important d’aquesta època no fou altre que la colonització del nou continent, Amèrica (1492).

Europa occidental va veure en Àfrica una font d’ingressos, que va colonitzar. Una cosa va veure clara: els negroafricans podien, mitjançant el seu esclavatge, conrear les vastes hisendes americanes. Neix el món afro, tan reivindicat encara avui pels descendents de terres africanes

Tots els africans d’arreu del món conserven en major o en menor grau aspectes importants de les seves arrels africanes a banda i banda de l’Atlàntic

Els recents disturbis originats per la mort d’un noi negre a mans de la policia encara graviten en la manera de ser dels estats americans del sud on perviuen valors de la guerra de Secessió. Una important part dels afroamericans del sud anirien cap el nord, on hi havia més tolerància cap a la negritud

Els estats del sud encara demostren molta confictivitat perquè el sudisme encara no ha mort, i jo no crec que visqui prou anys a fi de veure un final a aquestes enemistats tan profundes. Queda clar que el món encara gravita al voltant de tres continents: Àfrica, Amèrica, i Europa