Txad

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 d’abril de 2021

El llac Txad és un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l’Àfrica Central.

La seva capacitat ha anat minvant amb el pas del temps, per una banda a causa de la captació d’aigües per al regadiu i, de l’altra, per la desertització provocada per la proximitat del desert del Sàhara. En aquesta desertització, hi té un paper fonamental el descens agut de precipitacions, dramàtica conseqüència del canvi climàtic. El llac, al Níger, està situat a l’est, al departament de Diffa. A Nigèria, està situat al nord-est del país, dins l’estat de Borno, la capital del qual és Maiduguri. Al Txad, està situat a la rodalia de la capital, N’Djamena. El llac pren el nom d’aquest estat africà, perquè és on es troba la major part i on el llac està situat en un lloc més significatiu. Al Camerun, el llac es troba a l’extrem nord del país, en un indret força remot. La seva importància econòmica és vital, ja que proveeix d’aigua més de 20 milions d’habitants.

El seu tributari principal és el riu Chari, el qual li subministra el 90% de les aigües. A l’interior, té nombroses illes i bancs de fang, i a les vores abunden les zones pantanoses. A causa de la seva escassa profunditat, de tan sols 7 metres al punt més fondo, l’àrea és particularment sensible a canvis en la profunditat mitjana, i mostra fluctuacions en el nivell d’aigua segons l’època de l’any. Aparentment, les aigües no tenen sortida, tot i que s’infiltren dins les depressions de Soro i Bodele.

Hom creu que el llac correspon a les restes d’un antic mar interior, el qual s’estima que cobria una àrea de 400.000 km² fa 6.000 anys. Quan va ser descobert pels europeus l’any 1823, era un dels llacs més grans del món, però s’ha reduït considerablement des d’aleshores. El canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua del llac n’han accelerat la degeneració als darrers 40 anys. Els pronòstics indiquen que el llac continuarà reduint-se, i fins i tot acabarà assecant-se al llarg del s. XXI

Font: wikipdia