Malària

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de març de 2021

La malària (de l’italià medieval malària) o paludisme (de el llatí paludis, genitiu del nom palus, ‘pantà’ i de -isme, en aquest cas acció o procés patològic) és una malaltia produïda per paràsits del gènere Plasmodium, i transmesa per mosquits. Alguns estudis científics suggereixen que va poder haver-se transmès a l’ésser humà a través dels goril·les occidentals. És la primera malaltia d’importància entre les malalties debilitants. Més de 400.000 persones moren a l’any per causa de la malària, dels quals uns 240.000 són nens

Al maig de 2007, l’Assemblea Mundial de la Salut va decidir commemorar el 25 d’abril el Dia Mundial del Paludisme

La malaltia pot ser causada per una o per diverses de les diferents espècies de Plasmodium: Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax, Plasmodium malariae, Plasmodium ovale o Plasmodium knowlesi, les tres primeres han estat reportades en el continent americà. Els vectors d’aquesta malaltia són diverses espècies de mosquit del gènere Anopheles. Només les femelles dels mosquits s’alimenten de sang per poder madurar els ous; els mascles no piquen i no poden transmetre malalties, ja que únicament s’alimenten de nèctars i sucs vegetals.

Les formes de contagi directe entre humans són que una dona embarassada ho transmeti per via placentària al fetus o per transfusions sanguínies de donants que han patit la malaltia.

En regions on la malària és altament endèmica, les persones s’infecten tan sovint que desenvolupen la immunitat adquirida, és a dir, són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

El primer intent d’una vacuna sintètica contra la malària va ser realitzat el 1997 per l’equip de Manuel Elkin Patarroyo; els resultats van ser negatius a l’Àfrica i modestos a Sud-amèrica per la qual cosa no es van justificar proves addicionals. Al 2010, la vacuna apareixia catalogada com «inactiva» per l’Organització Mundial de la salut.

Al voltant del 40% de la població mundial viu en zones afectades per malària, principalment en els països més pobres. Les mosquiteres tractades amb insecticida (MTI) prevenen aquesta malaltia de manera efectiva. No obstant això, s’han identificat certs obstacles pel que fa a l’augment del seu ús.

Una revisió sistemàtica de deu estudis, nou realitzats a l’Àfrica i un a l’Índia, va concloure que el lliurament gratuït d’MTI augmenta lleugerament el nombre de propietaris, comparat amb la seua provisió a preu de mercat o subvencionat. Així mateix, educar sobre l’ús adequat de MTI augmenta el nombre de persones que dormen sota una mosquitera, comparat amb un grup de control que no va rebre aquesta educació. No es van mesurar efectes secundaris adversos. Finalment, hi ha evidència d’una millora de la morbiditat per malària com a resultat de l’augment de tinença i ús de MTI, tot i que aquestes troballes segueixen sent inciertes

Font: wikipedia