Societat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2021

A diferència de ls grans potències colonials a l’Àfrica  (Anglaterra, França, Portugal), la presència espanyola en el continent veí ha estat escadussera i breu. Aquests territoris han estat abandonats progressivament: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i Sàhara Occidental (1975)

Espanya té un peu a l’Africa en els seus territoris nacionals de Canàries, Ceuta i Melilla. Aquests terres van ser en el passat reivindicades pel Marroc sense éxit perquè la Unió Europea els considera plenament espanyols malgrat que formin geogràficament part d’Àfrica. De fet, el Marroc no es queda enrere tot reivindicant el territori peninsular de l’Al-Andalus…!

Només hi ha un únic país africà que no hagi estat colonitzat, és Etiòpia. La civilització etíop només va ser ocupada pels italians en el context de la Segona Guerra Mundial. De ben segur que no hi ha etíop que no recordi l’escissió d’Eritrea, un dels països més foscos del món, comparable al règim que controla Nord-corea

Si no recordo malament, un territori etíop va ser objecte d’una ocupació televisiva europea. Aquest mitjà de comunicació va ocupar un poble on les persones no tenien prou aliments. Van arribar a un acord pel qual gravarien durant uns quants dies la vida d’aquestes persones. Quan van acabar el reportatge, on el presentador seguia també aquest regim alimentari, els van donar aliments

Aquesta situació va ser per mi totalment immoral. Era més important fer aquest reportatge que apaivagar la fam durant una setmana. Aquestes intervencions que es fan només per vendre són per mi fora de lloc

La situació africana permet tractar periodísticament temes que van encarats a l’audiència europea tot induint a temes fora de context. Si es fa una suma de totes les informacions que arriben a les redaccions, es pot veure que el continent africà cau a trossos i que no se sap per on agafar-lo.

Un nou cas és el que proporcionava la veu d’un pare nigerià. El periodista preguntava a aquest pare musulmà què passaria a la seva jove filla, major d’edat, que havia decidit fer-se un lloc en el món de la passarel·la. El seu pare va dir: “He educat molt bé la meva filla, sabrà com eludir els problemes que se li presentin”. Aquesta noia deu tenir ara entre 40 i 50 anys. M’agradaria entrevistar-la sobre com li ha anat fins ara la seva vida…!