Edats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell